Dieta mediterrània

Jordi Pujolrás

Tot  seguit us copio el que diu de la paraula dieta el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans

1 f. [MD] [HO] [LC] Règim d’alimentació en què el metge limita, prohibeix o prescriu certs aliments. Dieta làctia. Posar a dieta un malalt. Observar una dieta rigorosa.

2 f. [MD] Abstenció total o parcial d’aliments.

Podeu veure, doncs, que els mediterranis sempre hem estat en mans de metge ja que sempre hem estat a dieta, la dieta mediterrània.

Estic dispost a acceptar com a dieta la repetició ad infinitum del mateix menjar. Jo mateix vaig estar sopant cada dia durant molts d’anys patates bullides i alguna verdura insípida. Tot i així he sobreviscut i admeto que vaig tenir sort ja que el meus avantpassats mediterranis, especialment els europeus varen viure menjant pa de ordi, espelta, mill, i un tros de cansalada cada dia....cada dia de l’any.. La trilogia mediterrània ha estat la del blat, oli d’oliva, i vi. Blat només pels ciutadans, recordeu les revoltes del poble de Roma davant la falta de aquest cereal que fins i tot els que remenaven les cireres en aquell moment varen decidir regalar-los-hi per tenir-los tranquils ja que el blat era el aliment bàsic a la capital de la mediterrània. El oli no es menjava gens, es feia servir per cremar i fer llum a les llànties i principalment com a cosmètic. El consum d’oli d’oliva com a aliment o per fregir no es va donar fins a principi del segle XX. Es fregia amb llar de porc i estic en situació de donar-ne fe.

Vi si, el vi es veia com un element essencial de l’alimentació i per això es repartia a les legions romanes. El vi al nostre país també era vist fins a mitjans del segle passat con a part fonamental de l’alimentació. Un pagès català al segle XlX consumia de mitjana quatre litres al dia. No era rar berenar amb pa, vi y sucre i si el metge de la dieta mediterrània et veia desnarit en receptava un rovell d’ou amb vi ranci i sucre. Bons metges aquells.

Arribats aquí em permetreu citar al meu mestre en aquestes qüestions en Josep Pla que en el seu llibre El que hem menjat diu de la nostra cuina: “Nosaltres tenim una cuina modesta, petita, si voleu precària i monòtona, plena de defectes i qualitats, però que en definitiva a alimentat un país”. Mes, “ A l’època de la monotonia culinària, sis dies de escudella i carn d’olla i el diumenge, que es feia arròs, a moltes cases del país era presentat un plat cuinat suplementari que era anomenat el platillo que era extremament variat”.

Sobre el tema del platillos i tornarem en un altre ocasió perquè es de cabdal importància per entendre el perquè el catalans seguim assentats al territori.

La cuina a la mediterrània era molt i molt monòtona i això per diverses raons es clar. Menjar verdures fresques era improbable vivint a una ciutat a la que el peixos i arribaven molt cansats i la fruita mes que macada. Selaó de peix, cansalada i fruita seca era el acompanyament del pa. De fresc no gran cosa i per suposat, a casa nostra, de iogurt i llet fermentada res de res mentre que a la mediterrània oriental i al Magrib si formava part de la seva cultura alimentaria i encara els hi trobareu.

L’alimentació al mediterrani mai no ha estat uniforme, i com es natural no ho sigut per diferents raons com ara la climatologia, les tradicions ancestrals, la economia agrària, els gustos culturals, la religió, raons dietètiques. Si plou poc no hi ha pastures i per tant no gaires vaques i per tant poca llet de vaca. La llet natural a la mediterrània oriental i al Magrib ha sigut la llet de cabre o de ovella i per tant també els seus formatges. Només al nord de la península italiana, al Piemont i al Pirineus català trobarem clima adient per la pastura i per tant vaques i formatges de llet vaca. No cal dir que des de el segle VII no es beu ni una gota de vi ni es menja un boci de porc a tota l’àrea mediterrània de influencia musulmana, mentre que a la resta som uns grans devoradors de porc i notables bevedors de vi. Aquesta mateixa àrea geogràfica cuinen en moltes espècies i les seves salses solen ser a base de llet fermentada mentre que al occident preferim les salses fetes amb ou i oli, maionesa, allioli i modernament de tomàquet.

Be son moltes les coses que ens diferencien a l’hora de menjar entre els pobles mediterranis, això, aquesta diversitat es el que ho fa bonic a part de una cosa que si compartim i que es el blau del mar.

Estant així les coses, al any 1948 dos nord-americans, els senyors Allbaugh i Keys varen estudiar el mode de vida dels habitants de Creta i el veren definir com molt actiu físicament, frugal, em una menja principalment de productes vegetals, molt poques grasses d’origen animal i poca carn. El peix el varen oblidar. La posterior difusió dels seus estudis va fer sorgir el concepte de “dieta mediterrània.”

Aquests bon senyors, que venien de nord-americà, no varen tenir em conte, que llastimosament acabàvem de sortir du una guerra calamitosa que com a resultat, com a totes les guerres, fa donar la fam. No si passaven mes gana els cretesos o nosaltres mateixos a casa nostra, al menys el regim que es menava va tenir cura de instal•lar una bona xarxa de estraperlo cosa que dubto molt es pugues produir a Creta. Disculpin, si no menjàvem mes es per que no ni havia mes, ni de menjar ni de diners i a sobra tenen la barra de dir-nos que som frugals. A la mediterrània ho celebrem tot amb tiberis, fins i tot els enterraments. Normalment, també, som gent que ens agrada la vida en totes les seves accepcions

Senyors, es varen equivocar de lloc i de moment per fer el seu brillant estudi. Aquesta dieta que proposaren mai va ser consumida tradicionalment a cap país de la mediterrània. Els anys cinquanta-seixanta, s’estimava que el consum d’ous era de uns deu per setmana, el consum de carn i peix era pràcticament diari i el consum de gelats i altres dolços era comparable al de la fruita com a postra.

Finalment van elaborar un informe per tal de intentar canviar els hàbits alimentaris nord-americans a fi de que consumissin menys grasses d’origen animal però van topar amb el que s’anomena paradoxa francesa ja que els francesos tradicionalment mengen moltes mes grasses animals que els nord-americans i pateixen moltes menys malalties coronaries. Uns diuen que es el consum de vi el element benefactor, pot ser, però jo apuntaria que menjar de tot sense preses, asseguts i amb amigable companyia es la clau de la dieta mediterrània.