Es palo mallorquí
Jordi Pujolràs
En el any 1638, la Comtessa de Chinchón va emmalaltí de paludisme a Lima (Perú) a on residia donat que el seu marit era el virrei d’aquest país. Per combatre aquesta malaltia varen veure que els naturals d’allà es prenien una infusió feta de escorça d’un arbust que en deien quina al que també hi barrejaven una altra herba denominada genciana. Totes dues extraordinàriament amargants. La Comtessa es va guarir i el fet de la seva curació es va escampar per les diverses colònies prenent-ne bona nota els anglesos, que varen aplicar aquest medicament per combatre el paludisme a les seves colònies de l’Índia. Així de retruc va néixer l’aigua tònica que com sabeu es diu així perquè la seva tonicitat l’hi donava la quinina que és el substrat que porta l’escorça de la quina, el Palo Quina. Deixeu-me dir que com l’aigua de l’Índia era tan poc potable la bategaven molt generosament amb ginebra. Aquí doncs teniu la sortida a la llum del mundialment conegut Gin Tònic.
En tornar al seu país la Comtessa de
Chinchón va portar un bon carregament de
escorça i esqueixos del arbust Palo Quina.
Per aquell temps en el litoral de
les Balears s’hi donaven amb abundància moltes zones pantanoses que eren un fantàstic
habitat per els mosquits que a la vegada feien de transmissor de les
denominades “febres” i això va motivar que s’acceptessin amb facilitat els
extractes de quina i genciana que portaven els comerciants per ser bescanviats per
especies.
El Palo té més de 30 graus d’alcohol,
es beu ben fred, amb glaçons i rebaixat amb sifó, i amb una rodella de llimona.
