Salsa americana
Jordi Pujolràs
Es molt curiós que de una salsa, en principi provençal i desprès armoricana, des de Paris la projectessin al mon amb el nom de salsa americana. Paris la fa refinar i la va associar a la condimentació del llamantol i de la llagosta feta a trossets clova inclosa. L’ultima que me menjat va ser a Baune, capital vinícola de la Borgonya i el maitre si referia com a Homard a l’ameriquene. Aquesta vegada el chovinisme no ha funcionat per algunes obscures raons, per que la tal salsa es francesa y ben francesa, només que es coneix com a salsa armoricana. Els armoricans eren una sèrie de pobles que vivien a la costa atlàntica de França, lo que ara son el Països Baixos, Bèlgica, Vall del Loira, costes de Normandia , fins a la Galícia espanyola i que devien al seu nom a la expressió gala “are mori” que vol dir a vora del mar.
Aquesta gent havia importat aquesta salsa de la Provença, que es bastant semblant a la tarragonina Romesco, i la varen adequar a la seva menja, generalment de productes del mar.
Terrabastalls històrics els varen fer emigrar i es varen assentar a territoris canadencs on hi varen fundar una colònia coneguda amb el nom de Acadia. Naturalment la seva parla era francesa i ells varen passar a anomenar-se acadians.
Mentrestant en els seu país d’origen i a les colònies americanes es varen anar entretinguen en fer revolucions. La Francesa va creure necessari tallar un quants caps, bastants, i de pesada anar centralitzant-ho tot a la seva capital. Ho varen centralitzar tan que a les hores de la gran cuina provençal i occitana va a passar a dir-se cuisine francaise. Es evident que aquesta revolució la va dirigir la burgesia i els intel·lectuals refinats.
Abans, les tretze colònies americanes que es varen revoltar de la seva metròpoli londinenca, es varen independitzar tot i creant la Carta dels Drets Humans. Amb la carta dels drets humans a la ma es varen dedicar a eliminar al autèntics americans que eren el nadius que hi vivien i que ja disposaven de organització social ben definida. Els que resten els tenen amb reserves. Reserves índies en diuen. En varen matar tants que desprès varen tindré que “invitar” a treballadors de raça negra per fer feina als seus latifundis del sud. Al costat de revolucions sempre hi pots prendre mal. Això els hi va passar al nostres armoricans ja que els anglesos els varen foragitar a ells i la seva salsa i es varen assentar al sud del estat de Louisiana. Es varen passar a anomenar-se cajuns i el seu francès es va anar dialectitzan. La seva salsa armoricana va lligar molt ve amb la cuina criolla de la zona i es notable veure menjar enormes cantitats de crancs em salsa armoricana fets a la Jambalaya que es una espècie de gran paella de forma quasi semiesfèrica. Un cuiner que havia treballat en aquest indrets, al tornar a Paris va muntar un restaurant on hi servia la cèlebre llagosta a trossets i quan els client li preguntaven per la salsa que hi portava els deia que era l’americana.. Ignorava potser que per fer i consolidar una cuina calen bastants mes anys que un segle.
Aquesta gent havia importat aquesta salsa de la Provença, que es bastant semblant a la tarragonina Romesco, i la varen adequar a la seva menja, generalment de productes del mar.
Terrabastalls històrics els varen fer emigrar i es varen assentar a territoris canadencs on hi varen fundar una colònia coneguda amb el nom de Acadia. Naturalment la seva parla era francesa i ells varen passar a anomenar-se acadians.
Mentrestant en els seu país d’origen i a les colònies americanes es varen anar entretinguen en fer revolucions. La Francesa va creure necessari tallar un quants caps, bastants, i de pesada anar centralitzant-ho tot a la seva capital. Ho varen centralitzar tan que a les hores de la gran cuina provençal i occitana va a passar a dir-se cuisine francaise. Es evident que aquesta revolució la va dirigir la burgesia i els intel·lectuals refinats.
Abans, les tretze colònies americanes que es varen revoltar de la seva metròpoli londinenca, es varen independitzar tot i creant la Carta dels Drets Humans. Amb la carta dels drets humans a la ma es varen dedicar a eliminar al autèntics americans que eren el nadius que hi vivien i que ja disposaven de organització social ben definida. Els que resten els tenen amb reserves. Reserves índies en diuen. En varen matar tants que desprès varen tindré que “invitar” a treballadors de raça negra per fer feina als seus latifundis del sud. Al costat de revolucions sempre hi pots prendre mal. Això els hi va passar al nostres armoricans ja que els anglesos els varen foragitar a ells i la seva salsa i es varen assentar al sud del estat de Louisiana. Es varen passar a anomenar-se cajuns i el seu francès es va anar dialectitzan. La seva salsa armoricana va lligar molt ve amb la cuina criolla de la zona i es notable veure menjar enormes cantitats de crancs em salsa armoricana fets a la Jambalaya que es una espècie de gran paella de forma quasi semiesfèrica. Un cuiner que havia treballat en aquest indrets, al tornar a Paris va muntar un restaurant on hi servia la cèlebre llagosta a trossets i quan els client li preguntaven per la salsa que hi portava els deia que era l’americana.. Ignorava potser que per fer i consolidar una cuina calen bastants mes anys que un segle.
