Petites golafreries quotidianes

Els taps

Jordi Pujolràs

Sempre he cregut que en comptes de parlar de grans vins, hauríem de parlar de grans ampolles de vi. Des de que s’embotellen fins que arriben al consumidor poden passar moltes coses. El vins criats fan la segona etapa dins l’ampolla ha on tenen lloc fenòmens de reducció importants per la seva qualitat final. Els vins no criats, la majoria blancs i rosats, pretenen arribar frescos i lleugers al consum per la qual cosa no esperem cap canvi substancial dintre de l’ampolla.

Les ampolles, la gran majoria fan be el seu paper de protegir el vi de un dels seus pitjors enemics, la llum, ja que solen ser de vidres verds, topazis, de fulla morta i inclòs de color negre. Els vins rosats pateixen molt dintre de les ampolles sense color en que generalment son embotellats de forma incomprensible.

El tap te una funció clara, indiscutida i única que es la de tapar. Es clar que serà diferent tapar una ampolla de vi que es beurà pocs mesos després de ser embotellada (vins joves) que una que porta tres o quatre anys dintre (vins de criança).

Fins fa poc el tap de suro s’emprava arreu i això va comportar una baixada de la qualitat del boscos de suro i per tant la del tap. El desagradable “olor a tap” degut als TCA (Tricloroanisols) s’han fet massa freqüents fins a representar mes del dos per cent de les ampolles venudes. També he trobat aquest olor a “florit” en taps de suro de cava. Sabem que una part molt important de la seva elaboració, el tiratge, es fa em tap corona (metàl•lic) o sigui un tap que si tapa. Si tapa be, per que no expedir-lo amb ell?. Soc conscient de la pèrdua de romanticisme i de una certa part festiva a la hora de obrir-la amb el sorollet clàssic, cosa que aprofito per a dir que no s’hauria de fer cap soroll i així evitar una descompressió brusca que altera toc el equilibri molecular d’aquesta excel•lent beguda.

Actualment hi ha en el mercat taps fabricats amb conglomerat de suro i fibra de vidre que em consta esta donat molt bons resultats però el que se esta imposant, per a vins blancs, rosats i negres joves son els taps sintètics de silicona. Aquest taps fa anys que s’usen a tota la zona del Rhin, tan alemanya com francesa, i si la poso en primer es perquè es una zona de gran tradició enològica que no va tenir en el seu moment cap terrabastall per canviar-se els taps sintètics. S’ha de dir també que a l’Alsacia la criança del blancs la fan en el seus grans envasos de fusta (foudres) i els embotellen just abans d’anar el consum. Per aquesta raó els tapen en taps sintètics. El seu públic ho sap i per això no hi va haver-hi, ni ara hi ha, cap rebuig. Això es cultura vínica

El mateix passa a les zones denominades, no se ben be perquè, del nou mon, es ha dir Nova Zelanda, Austràlia i Sudàfrica. Aquí el criteri es el mateix : vins que es consumeixin mesos desprès de ser embotellats, taps de silicona i vins criats o de guarda, que han tingut criança amb ampolla, taps de suro, llargs (55 mm). També a aquest llocs fan servir el tap metàl•lic de rosca tan per blancs com per a negres. Això es una influencia nord-americana cada vegada mes estesa per la seva indiscutible comoditat i em consta que mols cellers exportadors a Estat Units han tingut que modificar les seves líneas de embotellat per complir aquesta innegociable demanda de tap de rosca per part del seu importador.

He tingut ocasió de fer tastos a cegues de vins tapats amb taps de suro, plàstic o tap de rosca i el resultats han estat molt bons per els nous materials. No tinc cap mena d’inconvenient amb l’ús de aquest nous taps sempre i quan es fessin servir amb els criteris esmentats.

Encara aquí els nostra país ja moltes reticències per par del consumidor cap aquest tipus de taps que algunes persones associen amb vi barat però crec que això passarà aviat perquè cada dia marques de reconegut prestigi adopten aquest taps per el seus vins. Un altre cosa seran els vins de criança, amb fusta i ampolla, o sigui fase oxidant i fase reductora, que crec que de moment seguiran amb el seu excel•lent tap de suro blanc del Empordanet o de la Selva recollit als sis o set anys de vida.