Petites golafreries quotidianes

Vi negre. Temperatura de servei

Jordi Pujolrás

“Hay años en que uno no está para nada”. Aquesta frase tan ben trobada es d’en Julio Camba cèlebre escriptor, humorista i humanista gallec autor del no menys cèlebre llibre de gastronomia titulat “La Casa de Lúculo o el arte del bien comer”. Com es natural  hi conte un apartat, gran, dedicar als vins  i entre els seus capítols ni ha un que titula Reglas y Preceptos. Es obvi que quan el va redactar estava en un de aquest anys que un no esta per res al menys quan parla de la temperatura en que s’han de beure el vins negres. Transcriure, a continuació, el seu parer en tan delicada matèria respectan el idioma en que ho va escriure:

“Los vinos tintos deben servirse chambrés, esto es, a la temperatura de la chambre o habitación donde se coma, y suponiendo, naturalmente que se come en una habitación confortable. Solo así, en efecto, podrán desarrollar todo este conjunto de aromas que los franceses designan con el nombre de bouquet. No importa que esté en el mes de agosto y que haga una temperatura de treinta y cinco grados. Los grandes vinos no deben utilizarse en clase de refrescos.”

No he begut  mai un vi negre a trenta-cinc graus però suposo que un gotet de brou de escudella barrejada seria mes escaient per la salvaguarda dels interessos palatals del comensal.

Per l’altra banda, en Josep Pla , en el seu magnífic llibre  “El que hem menjat” es informa de la pertorbació que li va suposar al descobrir que el vins negres s’han de beure a la temperatura del celler: “ Vaig creure, durant molts anys, que els vins roigs, calia servir-los chambrés, a la temperatura de l’habitació on hom els consumeix.” Respecta a això el seu interlocutor, farmacèutic de Macon , li diu: “Els grans crus de la Borgonya, o del Beaujolais  s’han de servir a la temperatura de la cave, del celler, on han estat conservats. El vins corrents de Borgonya o Beaujolais s’han de servir frescos encara que mai gelats, els blanc gelats. Guanyen, com vostè ha dit, en qualitat, em perfum i en color. Es inqüestionable.”

El que si es molt  imperdonable, dic jo, es servir un bon vi blanc glaçat. Es lo manera mes ràpida de no assabentar-nos dels seus gustos i aromes al estar reclosos en la fredor que ens adorm els sentits.

Noteu el gran canvi entre el concepte  chambré o el de temperatura de la  cave. La temperatura del ambient por ésser de trenta cinc graus , mentre que la de un celler sol ser de divuit graus  que es la temperatura a la que se hauria de beure un gran vi negre.

Abans de ahir, no vaig tingué cap mania en posar una excel·lent ampolla de vi negre envellit en bota de roure dintre de una glaçonera amb molta aigua i poc gel per mantenir-lo a temperatura adient .