Terroir i globalització


Jordi Pujolrás

El francesos tenen una dita sobre el seu idioma força plausible i es la següent: “si no queda clar, no es francès” es a dir entenen que amb el francès poden definir qualsevol idea o concepte amb precisió. Dic això per que el meu propòsit es parlar del terroir, que es un concepte vitivinìcola precís i no he trobat en el mostra idioma una paraula semblant encara que hi ha qui far servir el mot terré amb mes il•lusió que encert perquè el Diccionari català no el recull. No diguem que els castellans emprant el mot terruño però això ja son figues de un altra paner. Faré servir doncs, com sempre, el gal•licisme terroir per referir-me a un espai concret que pot ésser definit a traves de diversos factors, geològics, edafologics, climàtics, la varietat de raïm autòctona plantada i al mateix temps ha de tindré una dimensió cultural que reflecteixi directament la societat humana que l’explota. Això últim es important perquè sempre serà l’esforç i la intel•ligència del home el que fera que les coses rutllin. Sembla doncs que el concepte terroir es un concepte complex però no es així .Es simplement fruit de la decisió de plantar un cep de la terra a la pròpia terra i desprès fer-ne vi. Vins de terroir n'hi pot haver-n'hi molts dins de una mateixa Denominació D’origen. No es el mateix un vi del Alt Penedès que un del Baix., ni un Alella del Vallès que un Alella del Maresme, per molt que diguin. No son terroirs comparables.

Les persones que ens governant han cregut necessari posar al dia el concepte terroir i l’han legislat amb el nom de Vi de Finca. Molt be. Però serà al vi que serà de finca i hem d’esperar que la finca i el seu propietari, configuri el terroir, no només la finca perquè sinó les vinyes que es varen plantar a Collserola per l’Ajuntament de Barcelona podrien denominar-se vi de finca però mai terroir i molt menys quan es varen fer servir varietats de viniferes foranes algunes d’elles ben exòtiques. Els hi ha faltat tradició i coneixement.

Podria ser que alguna persona que ens llegeixi pensi que tenim un pensament de les coses un punt conservador. No, som ben conscients que les tècniques de conreu canvien, que els sistemes de vinificació milloren i que els sistemes de criança també, i molt. Per això em dit que una part importantisima del concepte terroir es la dimensió cultural, científica i tècnica del home, que sempre fa que les coses progressin menys en el cas de la denominada viticultura ecològica que es permet recomanar el us del coure contra els fongs quan es tracte de un mineral pesant que no es degrada i s’acumula en el terreny. Les coses ara son així, una clara agressió al terroir. Una agressió ecològica deu ser i en tot cas una pertorbació important als interessos de la raça humana i de molta altres éssers vius.

Naturalment es a França on hi ha, actualment, els millor terroirs del mon, o al menys els mes reconeguts, reconeixement que ve de lluny ja que totes les zones vitivinicoles del mon els hi han copiat. Catalunya també. Es la globalitzacio que en el nostra país va començar a principis del anys setanta amb la llei que permetria la implantació a l’estat espanyol del que en deien “variedades mejorantes”. Aquestes son, bàsicament, la Cabernet Sauvignon(Bordeus), Merlot (Bordeus), Pinot Noir (Borgonya), Chardonnay (Borgonya), Sauvignon Blanc (Loira), Riesling (Alsacia), Gewürztraminer (Alsacia),

Viognier (Côtes du Rhône), Syrah (Côtes du Rhône). “Mejorantes” de que......avui en dia podeu comprar i si us ve de gust beure qualsevol de aquestes varietats de vins de qualsevol país del mon , Catalunya incloïa. Cabernet Sauvignon del Penades, Empordà,.... Espanya, Chile, Argentina, California, Sud-africa, Australia, Nova Zelanda, etc....es la globalitzacio del gustos, l’uniformitzacio dels sentits, del mal gust en general. Horrorós, esperpentic. No son bones, ben vinificades, les varietats “ull de llebre”........ a la Rioja, Ribera de Duero, Toro les fan servir........ amb èxit, Garnatxa i Carinyena les fan servir des de sempre a Châuteauneuf du Pape (un dels millors vins negres del mon). No son bones les varietats blanques autòctones del xarel•lo, macabeu, parellada, pansa blanca, picapoll, garnatxa blanca, malvasia, .....no ho son?

L’ acceptació de aquestes “variedades mejorantes” per par del nostre sector vinícola ha sigut un dels grans errors del segle passat que hem consta que se esta esmenant perquè en definitiva sempre es el consumidor qui acaba triant el que mes li convé encara que si es per preus sempre guanyaran les “variedades mejorantes “ d’altres països mal sigui per un qüestió de costos de producció que aquí si que ni hi podrem mai lluitar. La nostra legislació es massa feixuga i la mala copia del que fan els altres, permanent.

Estic absolutament convençut de que el futur dels nostres vins passa per retornar a la essència de les varietats de raïms autòctones sense les manques de autoestima que hem lluït tan de temps. El vi es gastronomia i per això es inversemblant menjar un suquet de peix del Mediterrani amb un vi de les humides i boiroses terres del Loire. No lliga....per res.