dimarts, 3 de desembre de 2013

Petites Golefreries Quotidianes


El txakolí


Jordi Pujolràs

 

No es pas un vi modern si no que fa bastant segles que se'n beu, això si, sempre envoltat de un aura de folklorisme i rusticitat mal entesa que no el vàren fer reeixir mai dintre dels seus homòlegs regionals, blancs, com poden ser els gallecs, els verdejo de la Ribera del Duero i ni tan sols els viures de Rioja. Tant era la rusticitat de la seva elaboració que molt anys no es podia ni dir vi per que no arribava als mínims legals europeus per tindre aquesta qualificació. Els 9 graus d’alcohol eren imprescindibles i l’excessiva acidesa els feia massa assilvestrats.

 A partir del anys noranta del segle passat hi va haver-hi  un moviment per part de colliters i cellerers per aixecar la qualitat global d’aquest vins i des de la plantació vins la criança es varen modernitzar els mètodes.

Així es varen foragitar les varietats foranies i es varen re introduir les autòctones o al menys les que s’havien fet servir des de sempre, tot i essent,  algunes relacionades em d’altres occitanes. Es cercava l’autenticitat.

Per els blancs es fa servir la Hondarribi zuri, alguna proporció, poca, de Folle Blanche i per els negres la Hondarribi beltza que alguns emparentant  amb la Cabernet Franc.

El txacolí blanc presenta una tonalitat molt lluminosa de color groc daurat quan es tracte de la “zuri” i matisos mes o menys de llimona quan s’incorpora la negra “beltza”. Veieu, doncs, que fan barreges de raïms quan convé

El blancs elaborats en major quantitat de Folle blanche els tons verdosos i son presents.

Els txacolís blancs tenen una gran aroma fruital a poma acida, tipus reineta, de fruites sobre madurades i de fonoll fresc. Si a la seva elaboració i participa la folle blanche els aromes resulten mes herbacis.

De totes formes la particularitat d’aquests vins  es el frescor que dona la seva acidesa natural i les notes grasses que provenen de la criança damunt les lies a imatge de molts bons vins blancs de mes al nord. Parlem de la untuositat dels Riesling i d’altres vins del Rhin.

Pot ser que aquest vins que es consumeixen dintre del any conservin una bombolleta anomenada tximparta que no li es gens estranya.

Tres son les Denominacions d’Origen del Txacolí que van íntimament lligades a territoris o poblacions ben determinades.

 




Vinyes de Hodarribi Zuri a Zarauz


Getairako Txakolina (Txacolí de Getaira)

Se situa en el litoral cantàbric de Guipúzcoa, a 30 quilometres de Sant Sebastià. La major par de les vinyes estan a Getaria (76 %) i Zarauz (22%). La resta a la ciutat de Aia.
La zona de producció es de nomes 140 hectàrees i el 95% es de la “zuri” (blanca).

 
Arabako Txakolina  (Txacoli de Alava)
Es la zona situada mes al sud del Pais Basc i va registrar el seu Consell Regulador al 2001. Son mes de 70 hectarees que conreen 40 viticultors. L’atomització es evident. Aquí si permeten a mes de la zuri i la beltza, les varietats petit manseng, petit corbu i gross manseng originaries de la Gascunya.

 
Bizkaiako Txakolina  (Txacolí de Biscaia)
Va ser en el 1.994 que el txacolì de Biscaia va obtindré la seva Denominació d’Origen. Es això que fa pensar a molta gent que es tracten de vins molt moderns quan ja hem vist que no es així. La existència del txakolí esta documentada des de el 1.622. No es pas ahir precisament

Es una DO molt dispersa ja que la conformen 82 municipis de la província de Biscaia que majoritàriament el conreu es fa el voltant del típics “caserios”.

La major producció es dona  a les comarques de Bakio i Balmaseda. La seva extensió es de 220 hectarees distribuïdes entre 180 viticultors. El nombre de cellers es de 64, cellers molt petits es clar.

Treballen la blanca, majoritàriament, encara que en aquesta zona es poden trobar txacolís beltza que denominen ojo de gallo.