De varietats i etiquetes
Jordi Pujolràs
En els últims anys ens ha invait la moda dels vins varietals ja sigui en forma monovarietal o de barreja de varietats amb una de dominant que li dona nom.. Així se adquireix un Cabernet, un Chardonnay, una Gartnatxa etc. Aquesta moda fins i tots a fet canviar profundament la percepció de la idea del vi que fins aleshores tenia el consumidor. Es vins es venien fets, acabats, arrodonits i normalment això es aconseguia em coupatges de diferents anyades o fins i tot de diferents varietats .Els vins negres solen ser casi sempre fruit del coupatge de tres varietats. Aquesta regla te la seva excepció amb els vins de la Borgonya que com es sabut només fan servir la Pinot noir. Es un monovarietal dons, però no ho posen mai a l’etiqueta, de fet els grans vins de França no posen la varietat o varietats de raïm que han fet servir per fer-lo. Prioritzen sempre el vi, es el vi que ha de ser bo i no pas las varietats. Quan compres una ampolla de vi, compres vi, no raïm. Aquí a casa nostra donem mes importància a la part que no al tot, es he dir el renom de la varietat va per davant de la qualitat del vi. Ni parlar-ne de vins negres de criança llarga on el desenvolupament de aromes terciaris (bouquet) a fet desaparèixer qualsevulla record del aromes primaris de les respectives varietats amb gran desolació dels lletraferits que així no poden jugar a endevinar-les. Però el vi es bo.
Difícil, es difícil de fer monovarietals bons i constants al llarg del temps. Que fas si tens una mala anyada…..embotelles un mal varietal o dius que aquest any no n’hi ha pas.. Això últim es una mala cosa per l’economia del celler el.laborador.
La discussió sobre si les etiquetes han de expressar les varietats que s'han emprat , o no, es molt viva. Gent jove m’ha expressat que si no ho posa , consideren que es com una espècie d’engany al consumidor. Això es conseqüència de la comunicació que han fet els propis cellers per diferenciar el seu producte amb el noms mes rutilants de varietat franceses. Recordo que en aquell país cap etiqueta de vi ho expressa. El consumidor francès de bons vins sap perfectament quines varietats van servir les seves Apellations Controles i de passada la de les seves subdenominaciòns predilectes. Això si es cultura del vi a banda que cap francès si li passarà pel cap demanar al restaurant un vi que ni sigui de la zona. Sap que el vi forma part de la gastronomia del lloc, les vinyes formen part del paisatge i lo que mengem sempre es el paisatge del territori mes o menys cuit.
De uns anys ença, ja hi ha al marcat bastants vins que no indiquen les varietats de les que deriven. Posen el vi, la qualitat del vi, per endavant i si us hi fixeu be solen ser cases serioses que fan, en general, vins de altíssima qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada