Petites golafreries quotidianes

Les cuines de la foto

Jordi Pujolràs

La millor definició de lo que es cuina sempre m’ha semblat la que diu que es el paisatge posat a la cassola. Es una mica dolorós, però es així. Els raïms que veiem al agost seran el vi que beurem al novembre, el blat del juny, serà el pa de setembre. Les faves del maig…..ja ni en parlo….del paisatge blau del mar sortiran calamarcets, sardines, gambes, ….del paisatge animal quotidià sortiran porcs, pollastres, conills, badelles…..això es així i sempre serem el que mengem, vulguem o no. Som el que mengem. Però el meu admirat antropòleg Jesús Contreras diu amb l’agudesa que li es habitual…” i si no sabem que mengem, qui som?”. No fa pas molt vaig anar invitat a un casament on el àpat el servia un conegut catering. Conegut i carisim. Vaig disfrutar molt durant l’aperitiu mentre els comensals discutien em fervor que era lo que ens posàvem a la boca. Que si espines de anxova, que si era una mousse de castanyes de l’índia, gamba triturada amb reducció de naps, escuma de ventresca de bacallà. Va ser un tip de riure. Realment no sabien qui érem, però això es igual, casi mai ho sabem, tan li fa. A la hora del sopar seriós ens varen donar una espècie de sopa que els benvolguts cambres i cambreres ens varen tenir que explicar com es tenia que menjar. Fantàstic, la pèrdua d’identitat va assolir quotes impensables fins aquell moment. Va ser un moment grandiós a la meva predible vida. Una passada.

Fa ja mes temps vàrem anar a dinar a Màlaga a un restaurant de platja. Anàvem varies persones i havíem demanat una mariscada. Al portar-la, el cambrer es va dir…”ahora ya pueden hacer la foto y buen provecho”. La cosa s’ho valia, la disposició a la platera de la quantitat de marisc, els seus colors, rogents, violacis, obscurs, els seus volums, ….. un bon moment el de aquella virtual foto que només roman al meu record al igual que el magnífic sabor i textures d’aquell plat.

Per aquesta circumstancia us recomano que aneu sempre provistos, als restaurants de moda, de una camera digital. Podreu ver fotos dels dibuixos que el alguns cuiners fan en el plats amb salses que ells mateixos han tardat hores en elaborar. Si us agraden la salses en qüestió, al menys tindreu la foto ja que gust al vostre paladar haurà estat una mica prim i fugisser.