Petites golafreries quotidianes

El gust i el gènere
Jordi Pujolrás





La Presidenta de la Asociacion de Somelieres de Murcia ha señalado la importancia de los sentidos para un somelier y las ventajas que la mujer posee en este ámbito frente a los hombres ya que asegura que “tienen una mayor capacidad que los hombres al tener más desarrollados los sentidos, ya que los siglos de silencio han hecho que las mujeres desarrollen más los sentidos“.
Ho deixo tal i com ho he trobat. No cal esverar-s’hi massa.

Això és una perla fantàstica, rara per única, una joia, inenarrable, fins ara impensable per un mortal comú. Així el nostres pagesos del camp i els nostres proletaris de les ciutats son uns grans experts en el món dels sentits ja que porten segles callant, callant a la força. Quina estupidesa. Miri, senyora, sap quelcom dels sentits el que si fixa, el que so rumia, el qui l’hi agrada, el que vol aprendre, o per pura necessitat, com totes les altres coses de la vida.
Jo argumentaria lo contrari, les dones pel seu paper social a través del segles han estat a la cuina. És un fet. Això si que els ha donat una percepció del gustos, aromes, sabors i textures a diferència dels que no cuinaven. Ho sigui els homes. Els homes han entrat a la cuina quan aquesta tasca ha estat socialment reconeguda. Ara fan riure les declaracions del cuiners de prestigi quan diuen que el que saben ho han après de les seves mares i avies, es com si els sabes greu haver-se aprofitat de tanta cultura acumulada per la dona i haver-la comercialitzat. Molt be, rebé, això ja ho sabíem, però no vulguin canviar massa allò que han après per fer-ho més masculí, conservin-t’ho fins on sigui possible, de fet el gustos , aromes i textures no saben de sexes. No hi ha res més conservador que la gastronomia, creguin-me. Per la mateixa raó no fem lo que una comissaria de una exposició d’art ultramodern deia.......”.fer una exposicio d’estetica competitiva.” La estètica es la part de la filosofia que s’ocupa del estudi de l’essència i percepció de la bellesa. Deu meu, les coses belles ho son per si mateixes no per haver guanyat una competició, o estar a l’altura d’altres estètiques. Així dons unes faves a la catalana son bones i maques per si mateixes i no convertides en forma de mousse que algun criminal que es autodenomina cuiner ha fet. Que digueu de una escalivada, es o no estètica?.....dons també me l’han ofert en forma de mousse. Aquell dia no vaig poder mes i faig fugir espaordit davant tal atemptat al meu humil sentit del gust i de l’estètica.
Sempre he pensat que lo pitjor que li pot passar a un restaurador, si no sap gestionar-ho be, es que li donin un estrella. Es sent obligat, no se ben be per que, a sofisticar el seus plats, fa mousses con les de abans i d’altres bestieses. Si perd l’estrella tothom dirà, ...aixo ja no es el que era......malament, i si no la perd haura de anar pensant a transformar-se en un restaurador mediatic per poder anar fen la viu viu en el seu nou negoci de catering de alta volada, car vull dir.

.


.