La Cuina Grega: els mesédes
Jordi Pujolrás
Alguns
grecs sostenen que la presencia en el seu territori del Imperi Otomà, presencia
que es va perllongar per segles, no hi
ha deixat cap petja de la seva cultura. Em sembla que seria la mateixa bestiesa
dir que la ocupació, volguda o no, dels àrabs a la península ibèrica no va
aportar res de res. Deixem-ho córrer.
Del
que vull escriure es de l'anomenada cultura dels entrants o mesédes que es una paraula d'origen
turc, mesés, i que vol dir
"obrir la gana" o sigui l'hem de entendre com un aperitiu. Masses
vegades passa però que son tan atractius que pots arribar a menjar-ne prous com
per que la gana es volatilitzi. Arribats a aquest punt haureu menjat be us ho
asseguro. El degustador de mesédes es
reconeix per el seu tarannà calmós , ara pica una tros de calamar, després una
mandonguilla, ara fa un traguet de ouzo
que es el licor anisat que invariablement es beu amb aquest menjar i conversa
distesament amb els seu comensals. Tot sense presa, estem a Grècia no ho
oblideu.
En el aparador del restaurant hi ha el mesedopolio que es on es mostrant els entrants que aquell dia
s’ofereixen als clients. Tinguem en compte que cada regió de Grècia dona a
conèixer les singularitats de la seva cuina amb la selecció i elaboració dels
seus mesédes típics. Així doncs d'una regió de forta tradició otomana ( Xipre)
predominaran les influencies orientals, mentre que en els antics dominis
venecians (Creta) se'n apreciaran els matisos occidentals. Als restaurants o
tavernes es poden menjar mesédes a qualsevol hora del dia. Jo n'he menjat al
barri de La Plaka a Atenas a dos quarts de sis de la tarda.
