El txakolí
Jordi Pujolràs
No es pas un vi
modern si no que fa bastant segles que se'n beu, això si, sempre envoltat de un
aura de folklorisme i rusticitat mal entesa que no el vàren fer reeixir mai
dintre dels seus homòlegs regionals, blancs, com poden ser els gallecs, els verdejo
de la Ribera del Duero i ni tan sols els viures de Rioja. Tant era la
rusticitat de la seva elaboració que molt anys no es podia ni dir vi per que no
arribava als mínims legals europeus per tindre aquesta qualificació. Els 9 graus
d’alcohol eren imprescindibles i l’excessiva acidesa els feia massa
assilvestrats.
A partir del anys noranta del segle passat hi
va haver-hi un moviment per part de
colliters i cellerers per aixecar la qualitat global d’aquest vins i des de la
plantació vins la criança es varen modernitzar els mètodes.
Així es varen
foragitar les varietats foranies i es varen re introduir les autòctones o al
menys les que s’havien fet servir des de sempre, tot i essent, algunes relacionades em d’altres occitanes.
Es cercava l’autenticitat.
Per els blancs es
fa servir la Hondarribi zuri, alguna
proporció, poca, de Folle Blanche i
per els negres la Hondarribi beltza
que alguns emparentant amb la Cabernet
Franc.
El txacolí blanc presenta una tonalitat
molt lluminosa de color groc daurat quan es tracte de la “zuri” i matisos mes o
menys de llimona quan s’incorpora la negra “beltza”. Veieu, doncs, que fan
barreges de raïms quan convé
El blancs elaborats
en major quantitat de Folle blanche els
tons verdosos i son presents.
Els txacolís blancs
tenen una gran aroma fruital a poma acida, tipus reineta, de fruites sobre
madurades i de fonoll fresc. Si a la seva elaboració i participa la folle blanche els aromes resulten mes herbacis.
De totes formes la
particularitat d’aquests vins es el
frescor que dona la seva acidesa natural i les notes grasses que provenen de la
criança damunt les lies a imatge de molts bons vins blancs de mes al nord.
Parlem de la untuositat dels Riesling
i d’altres vins del Rhin.
Pot ser que aquest
vins que es consumeixen dintre del any conservin una bombolleta anomenada tximparta que no li es gens estranya.
Tres son les
Denominacions d’Origen del Txacolí
que van íntimament lligades a territoris o poblacions ben determinades.
Vinyes de Hodarribi Zuri a Zarauz
Getairako Txakolina (Txacolí de Getaira)
Se situa en el
litoral cantàbric de Guipúzcoa, a 30 quilometres de Sant Sebastià. La major par
de les vinyes estan a Getaria (76 %) i Zarauz (22%). La resta a la ciutat de
Aia.
La zona de
producció es de nomes 140 hectàrees i el 95% es de la “zuri” (blanca).
Es una DO molt
dispersa ja que la conformen 82 municipis de la província de Biscaia
que majoritàriament el conreu es fa el voltant del típics “caserios”.
La major producció
es dona a les comarques de Bakio i
Balmaseda. La seva extensió es de 220 hectarees distribuïdes entre 180
viticultors. El nombre de cellers es de 64, cellers molt petits es clar.
Treballen la
blanca, majoritàriament, encara que en aquesta zona es poden trobar txacolís beltza que denominen ojo de gallo.
