De maridatges i altres enogastronomies
Jordi Pujolrás
Acabo de llegir en una revista del nostre país i a la seva secció gastronòmica una resposta del crític de vins a la pregunta sobre quins d´ells s´han de beure amb els formatges, i diu: “Així com hi ha formatges ben variats, també els vins que hi lliguen ho han de ser.” Sí senyor, ja ho sabia jo que aquest crític se l´ha de llegir, és un home assenyat, valent, culte, com cal, és de fiar. Veieu, no li ha tremolat la ma quan ha escrit que els vins lliguen, i no pas que es casen. D’ això, jo en puc donar testimoni. He elaborat més de vint milions d’ampolles de vi d´Alella i no tinc notícia que cap d´elles s'hagi casat, totes en el seu moment varen lligar, amb una cosa o altra, però varen lligar. Altres, ho sé, romanen a casa del seus legítims propietaris fent testimoniatge de la seva virginitat. Quina mania la de voler fer casar el vins, de maridar, que en diuen els esnobs de torn. El vi és poesia que expressa un fruit, una terra i una manera de fer les coses. Cultura doncs, i la cultura no l´he vist mai casada amb ningú. A aquests esnobs de cap de setmana, i que fan enogastronomía, els demanaria que de tant en tant, dels vins i el que acompanyin, en diguin mulleratge ja que els que comparteixen penes i alegrias són el marit i la muller. Ho dic mes que res per això d'esser políticament correcte.
Que jo sàpiga, el blat, l'oli i el vi són la base fonamental del nostre menjar, hi han conformat una gastronomia, no una dieta, la mediterrània. Així doncs, és del tot indiscutible que el vi és una part important de la nostra gastronomia, és gastronomia. En restaurants seriosos ens demanen “quin vi beuran”, “quin vi hi posem”. Parlar d'enogastronomía és una altra brutalitat en el nostre context cultural. No és estrany de sentir un poblador del nord de Europa o de les illes atlàntiques dir, quan han begut vi menjant, que han fet enogastronomia posant-t’hi de passada una cara de babau considerable. Recordeu l' horripilant pel·lícula “Entre copas” nord-americana en aquest cas. Estigueu bons
Jordi Pujolrás
Acabo de llegir en una revista del nostre país i a la seva secció gastronòmica una resposta del crític de vins a la pregunta sobre quins d´ells s´han de beure amb els formatges, i diu: “Així com hi ha formatges ben variats, també els vins que hi lliguen ho han de ser.” Sí senyor, ja ho sabia jo que aquest crític se l´ha de llegir, és un home assenyat, valent, culte, com cal, és de fiar. Veieu, no li ha tremolat la ma quan ha escrit que els vins lliguen, i no pas que es casen. D’ això, jo en puc donar testimoni. He elaborat més de vint milions d’ampolles de vi d´Alella i no tinc notícia que cap d´elles s'hagi casat, totes en el seu moment varen lligar, amb una cosa o altra, però varen lligar. Altres, ho sé, romanen a casa del seus legítims propietaris fent testimoniatge de la seva virginitat. Quina mania la de voler fer casar el vins, de maridar, que en diuen els esnobs de torn. El vi és poesia que expressa un fruit, una terra i una manera de fer les coses. Cultura doncs, i la cultura no l´he vist mai casada amb ningú. A aquests esnobs de cap de setmana, i que fan enogastronomía, els demanaria que de tant en tant, dels vins i el que acompanyin, en diguin mulleratge ja que els que comparteixen penes i alegrias són el marit i la muller. Ho dic mes que res per això d'esser políticament correcte.
Que jo sàpiga, el blat, l'oli i el vi són la base fonamental del nostre menjar, hi han conformat una gastronomia, no una dieta, la mediterrània. Així doncs, és del tot indiscutible que el vi és una part important de la nostra gastronomia, és gastronomia. En restaurants seriosos ens demanen “quin vi beuran”, “quin vi hi posem”. Parlar d'enogastronomía és una altra brutalitat en el nostre context cultural. No és estrany de sentir un poblador del nord de Europa o de les illes atlàntiques dir, quan han begut vi menjant, que han fet enogastronomia posant-t’hi de passada una cara de babau considerable. Recordeu l' horripilant pel·lícula “Entre copas” nord-americana en aquest cas. Estigueu bons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada